EMPÚRIES

Entre 580 i 560 a.C., els foceus van situar un petit establiment a la badia de Roses, en una mena d'illot ubicat a la costa, que tancava un port natural al costat de la desembocadura del riu Fluvià. Empòrion va tenir una funció essencialment comercial. Aquesta illa, l'actual Sant Martí d'Empúries, va rebre el nom de Paleàpolis ("Ciutat Vella") després que, al cap de no gaire temps, els foceus van fundar un nou nucli, anomenat modernament Neàpolis.

•          La Paleàpolis (Palaiá pólis): l'antic illot on els grecs van fundar el seu primer establiment.

•          La Neàpolis: amb aquest nom es coneix avui la part que en l'antiguitat era en terra ferma.

El creixement demogràfic i urbà d'Empòrion de la segona meitat del segle VI a.C. va acabar al segle següent amb la construcció d'una gran muralla i amb la creació d'institucions civils per a una comunitat  amb el nom d’Emporitaí.

Llocs on s'ha descobert restes d'èpoques anteriors:

·         El santuari del sud-oest, construït al segle IV a.C. i fins ara considerat sota l'advocació d'Asclepi.

·          L'àgora, una gran plaça tota envoltada de porxos, que era el centre de la vida política i comercial de la ciutat, i la travessava el carrer principal, en el període de més prosperitat del segle II a.C.

El 1909 es va produir la troballa més impactant de la història del jaciment: una gran estàtua d'un déu. Ben aviat es van proposar dues identificacions: Serapis, divinitat sincrètica alexandrina (Botet i Sisó), i Asclepi, el déu grec de la medicina (Raimon Casellas). La segona va ser ràpidament acceptada i durant un segle no ha estat posada en dubte. Recentment s'ha tornat a discutir sobre quin déu representa la peça i aquesta vegada Asclepi ha quedat profundament qüestionada.

L'estàtua va ser realitzada encaixant tres peces: la part inferior (vestit i peus) es va esculpir en marbre del mont Pentèlic, mentre que el tors, el cap i els braços van ser realitzats amb marbre de l'illa grega de Paros.

En la cronologia es coincideix a assenyalar que es va compondre a l'últim quart del segle II a.C.

L'escultura es va trobar trencada en diversos fragments en dos llocs diferents de la de la terrassa superior de la gran àrea sagrada de l'oest de la Neàpolis d'Empúries: el cos i els braços en un templet i el bust en una cisterna situada just al davant.